Damon Albarn i Jamie Hewlett van crear Gorillaz l’any 1998 quan ambdós vivien junts a Westbourne Grove, Londres. La idea de crear una banda virtual els va sorgir mirant MTV. Inicialment es va anomenar “Gorilla” i la primera cançó que van compondre va ser “Ghost Train”. La primera encarnació del grup fou un trio format pel propi Albarn, Del tha Funkee Homosapien i Dan the Automator, que ja havien treballat junts anteriorment per la cançó “Time Keeps on Slipping” de Deltron 3030. Aquesta col·laboració es pot considerar com la gènesi de l’estil musical que marcaria el primer àlbum de Gorillaz.

L’iPod és un reproductor de música digital amb disc dur o memòria flash, creat per Apple Computer que va aparèixer per primer cop el 23 d’octubre de 2001. Pot reproduir arxius MP3, WAV, AAC/M4A, AIFF i Apple Lossless. La capacitat és de fins a 160 GB (unes 30.000 cançons o 50.000 fotos). Fins ara s’han desenvolupat 5 generacions de l’iPod, a més de iPod nano l’iPod shuffle i l’iPod touch. Altres models, que ja no es fabriquen, han estat els iPod mini de 4 GB i de 6 GB de capacitat, l’iPod Photo, i l’iPod U2 Special Edition.
Existeix una gran quantitat d’accessoris per a l’iPod.
El 9 d’abril de 2007, Apple va anunciar que havia venut l’iPod número 100 milions. El setembre de 2008 ja havia venut més de 160 milions d’unitats.
El nom d’iPod se li ocorregué a Anouar Zirag, publicista independent a sou d’Apple. Zirag, fan d’Star Trek des de la seva infància, volgué promocionar el nou model amb un nom que estigués a l’altura i que hi encaixés. En efecte, els pods són, en l’univers d’Star Trek, les llançadores que el capità Picard, acompanyat del seu bon amic (i androide) el comandant Data, solen tripular desobeint els protocols de la Federació Unida de Planetes en nombroses aventures. Aquestes llançadores han de retornar eventualment a la nau “mare” (la gloriosa Enterprise) a fi de repostar. L’iPod funciona d’una manera semblant, atesa la seva autonomia limitada. La i inicial, com en d’altres productes d’Apple, indica intel·ligència.[1]

David Robert Jones conegut artisticament com a David Bowie, va néixer el 8 de gener de 1947 a Brixton, Anglaterra.

Als tretze anys va aprendre a tocar el saxòfon i va començar a tocar en petits grups de rock, influït pel jazz. La seva carrera s’ha caracteritzat per les transformacions i l’experimentació, pels seus canvis d’estil i d’imatge i per utilitzar qualsevol mitjà que tingués al seu abast per a desenvolupar la seva activitat creativa: des de la música fins al teatre, el cinema o la pintura.
El 1963 va formar el seu primer grup: David Jones and the King Bees i el 1966 canvia el seu nom artístic pel de David Bowie, per a llançar-se en solitari.
El 1969 signa contracte amb la discogràfica Deram Records i amb ells edita el seu primer àlbum, Space Oddity, inspirat en la pel·lícula 2001: Odissea a l’espai. Per a celebrar l’arribada de l’home a la Lluna, llança el disc als Estats Units a través d’una productora d’aquell país, el que suposa la seva irrupció en el mercat nord-americà.
El 1970 es casa amb Angela Barnet, per a la qual els Rolling Stones van compondre la seva cançó Angie. El 1971 tenen el seu primer fill, Zowie. El 1972 llança un nou disc, titulat Hunky Dory. El disc està influït pel seu amic Andy Warhol i té un tema dedicat a Bob Dylan.

Katheryn Elizabeth Hudson (25 d’octubre de 1984), coneguda pel seu nom artístic Katy Perry, és una cantant, compositora i música estatunidenca. Va ser criada com filla de dos pastors Cristians, va crèixer escoltant música evangèlica i quan era petita cantava a l’església. Després d’obtindre els certificat com a estudiant, durant el primer any de secundaria, va abandonar els estudis i va començar a seguir una carrera musical.
L’any 2001 va publicar el seu primer àlbum d’estudi, que el va titular amb el seu nom de naixement, “Katy Hudson”, i contenia música d’estil cristiana. El llançament comercial es va realitzar després del tancament, aquell mateix any de la discogràfica “Red Hill Records”. Després l’any 2004, va firmar amb la discogràfica “Island Def Jam Records”, Perry va tenir una trobada amb Glen Ballard i junts van escriure un nou àlbum com a solista, titulat (A) Katy Perry, peró va ser cancelat. L’any següent, va firmar un contracte amb la discogràfica “Columbia Records”, i va començar a grabar l’àlbum “The Matrix”, amb el equip de producció musical amb el mateix nom, els quals ja habian treballat amb estrelles del pop com Britney Spears, Avril Lavigne i Korn. Però, desprès de arribar a llançar el vídeo musical per a la canço “Broken”, el álbum tampoc va ser publicat. Però, més tard amb la discogràfica “Let’s Hear It Records”, finalment va ser publicat l’any 2009.
Però, l’èxit de la seva carrera músical va començar l’any 2007, quan va firmar un contracte amb la companyia discogràfica “Capitol Records”. Ella va començar a grabar i a escriure el seu album abans de llençar el seu primer EP, Ur so Gay, on la cantant és burla de l’estil emo del seu ex. Aquest va tindre una gran repercussió a internet. Més tard, ella ja va saltar directament a la fama amb el seu sencill I Kissed a Girl, el qual va llençar l’any 2008. Ocupant el primer lloc en les llistes musicals de diferents països, i en aquell mateix any, Katy, va llençar al mercat el seu disc One of the Boys, i a finals de l’any, la IFPI va informar que el disc s’havia posicionat com el tretze disc més venut del món aquell any. L’àlbum va convertir a Perry en un gran icona de la música pop, amb els seus dos grans sencills, I kissed a Girl i Hot n Cold, les dues cançons van obtindre certificacions de triple platí per la RIAA, totalitzant les ventes en més de tres milions de dòlars en descarregues legals.
Durant els anys 2009 i 2010, Perry va estar treballant en el seu segon àlbum d’estudi, amb el títol de Teenage Dream, va ser llançat al mercatel 30 d’Agost de 2010. L’àlbum ha tingut un gran èxit, ja que va obtindre la primera posició a la Billaboard 200 i en diferents països més. L’àlbum conté grans èxits com, California Gurls, Teenage Dream, Firework, E.T. i Last Friday Night (T.G.I.F.), que també van obtindre la primera posició a la Billaboard Hot 100 i en diferents països més. Perry va ser considerada com l’artista 51 de la dècada 2000-2009 per la revista i web Billboard, i tambié, va ser catalogada com la dona més sexy del món en l’any 2010 per la revista Maxim. Els seus major èxits són «I Kissed a Girl», «Hot N Cold», «Teenage Dream», «California Gurls», «Firework», «E.T.» i «Last Friday Night (T.G.I.F.)».

The Cure és una banda anglesa que va començar la seva carrera a la fi dels setanta amb l’edició del LP Three Imaginary Boys, en un moment musical conegut com post-punk. És molt difícil categoritzar a The Cure en un només estil musical prenent en compte el so de la banda al llarg de la seva dilatada carrera, ja que en alguns treballs es pot escoltar un so clarament gòtic i fosc, mentre que en d’altres es poden trobar melodies pop i certs tocs de electrònica.
No obstant això, l’aparença estètica gòtica característica del líder de la banda, Robert Smith, freqüentment vestit amb roba negra i mostrant un rostre pàl·lid i un llapis de llavis tacant la boca, sumat a lletres que amb freqüència són introspectives i tenebroses, han fet que la banda sigui associada generalment amb el rock gòtic o dark.
Smith rebutja aquesta categorització i es nega a emmarcar a la banda dinse d’un únic gènere. The Cure ha assolit vendre, des de l’any de la seva formació (1976), al voltant de 50 milions de discos en tot el món.

R.E.M. va ser una influent banda de rock nord-americà, formada a Athens, Geòrgia en 1979, pel cantant Michael Stipe, el guitarrista Peter Buck, el baixista Mike Mills i el bateria Bill Berry. De les primeres bandes populars de rock alternatiu, REM va aconseguir repidamente atenció per l’estil arpegiats de la guitarra de Buck i les veus poc clares de Stipe. R.E.M. va llançar el seu primer senzill, “Radio Free Europe”, el 1981 en el segell discogràfic independent Hib-Tone. Aviat s’expandeixen per tot l’estat i el 1982 publiquen un EP, Chronic Town, amb la discogràfica IRS Records. Combinant folk-rock i punk aconsegueixen que la crítica els defineixi com autèntics innovadors de la música. Aviat la seva expansió es tradueix a tot el país.
A principis dels anys 1990, R.E.M. era emmarcat com una de les principals bandes pioneres del rock alternatiu, van llançar els àlbums més reeixits de la banda: Out of Time (1991) i Automatic for the People (1992), els quals van consolidar totalment al grup. Monster, el següent àlbum, va ser un retorn a un so més orientat cap al rock, amb el qual van començar una gira que es va veure malmesa per emergències mèdiques sofertes per la banda. El 1997, R.E.M. va renovar el seu contracte amb Warner Bros
A finals d’aquest any, Bill Berry va deixar la banda, deixant a Buck, Mills i Stipe com a únics membres oficials. Passant per diversos canvis en l’estil musical, el grup va continuar la seva carrera en la pròxima dècada amb variades crítiques i èxits comercials. El 2007, R.E.M. va ser introduït al Saló de la Fama del Rock. REM es va dissoldre el setembre de 2011, anunciant la separació al seu lloc web.

Nintendo Entertainment System (coneguda també com NES o Nintendo NES) va ser una videoconsola de vuit bits pertanyent a la tercera generació en la indústria dels videojocs. Va ser llançada per Nintendo a Amèrica del Nord, Europa i Austràlia entre 1985 i 1987. En la major part del continent asiàtic, incloent al Japó (on es va comercialitzar per primera vegada el 1983), Xina, Vietnam, Singapur i Filipines la hi va conèixer amb el nom de Family Computer (ファミリー コンピュータ?), Abreujat comunament com Famicom (ファミコン / i, o simplement FC). A Corea del Sud es va cridar Hyundai Comboi (현대 컴보이) i va ser distribuïda per Hyundai Electronics, mentre que en regions com Rússia i el sud d’Àsia va passar a denominar-Dendy (Денди) i Tata Famicom, respectivament. El 1990, la Super Nintendo va reemplaçar a Nintendo NES al mercat.
Està considerada com la videoconsola més reeixida de la seva época i va contribuir a revitalitzar de forma significativa la indústria nord-americana dels videojocs, la qual havia patit prèviament una debacle financera que va ocasionar que diverses empreses especialitzades fessin fallida, a més d’establir el nivell estàndard per a consoles posteriors en aspectes primordials com el disseny de cada joc i plantejament de comandaments. Així mateix, a partir d’aquesta consola Nintendo va establir un model de negocis estandarditzat en l’era contemporània i referent a la llicència de programari per a desenvolupadors tipus “third-party”.

The Matrix (titulada Matrix a Espanya) és una pel.lícula de ciència ficció escrita i dirigida per Larry i Andy Wachowski i protagonitzada per Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. Va ser estrenada als Estats Units el 31 de març de 1999, és el primer lliurament de la trilogia de Matrix i d’una sèrie de videojocs, curts animats i còmics. La pel.lícula va guanyar 4 Premis Óscar: Millor Muntatge, Millor So, Millor Edició de So i Millors Efectes Visuals.
En aquest film es va fer popular el «bullet time» (temps bala), tècnica que consisteix a aparentar que es congela l’acció mentre la càmera segueix movent-se al voltant de l’escena. L’efecte visual s’aconsegueix utilitzant múltiples càmeres que graven l’acció des de diferents posicions a una quantitat elevada de fotogrames per segon, posteriorment s’intercalen els fotogrames de cadascuna de les càmeres. Encara que és un efecte molt revolucionari no va ser la primera vegada que feia la seva aparició al cinema, anteriorment va ser usat en pel.lícules com Jumanji, entre d’altres, però va ser amb aquest film innovador quan va sorgir un gran interès per aquest efecte, posteriorment utilitzat en múltiples pel·lícules .

Va néixer el 17 de març de 1967 al poble de Elk Grove Village, Illinois, Estats Units. Fill de Bill Corgan, músic de jazz, i Martha Corgan, aeronoies, va haver de suportar els continus vaivens d’una família divorciada.
L’any 1985 Corgan es va traslladar des de Chicago, IL, a St Petersburg, FL, amb el seu primer grup musical anomenat The Marked, que es va dissoldre després de nou mesos. Posteriorment Corgan va retornar a Chicago per viure amb el seu pare.
Mentre es trobava treballant en una botiga de discos musicals, Corgan va conèixer a James Iha, amb qui va entaular una relació d’amistat. Posteriorment va conèixer a D’Arcy Wretzky en un concert de Donen Reed Network. Així, junts i més una caixa de ritmes, van conformar The Smashing Pumpkins, una de les bandes representatives de la música alternativa dels 90 ‘. Quan van intentar actuar en el local anomenat Cabaret Metro, Joe Shanahan, el propietari, va posar com a condició la presència d’un baterista. Així, va ingressar Jimmy Chamberlin, gràcies al contacte d’un amic mutu. Així, el xou en el Cabaret Metro, el 10 d’abril de 1988, va ser el primer amb alineació completa.

NOSALTES HI ÉREM…

Run-D.M.C. (o Run DMC) va ser un grup pioner important de Rap, fundat per Joseph “DJ Run” Simmons, Darryl “DMC” McDaniels, i Jason “Jam-Master Jay” Mizell. El grup va tenir un impacte enorme en el desenvolupament del Rap en els anys 80. Van sorgir del veïnatge “Run”. Simmons és el germà de la llegenda del Rap Russell “Rush” Simmons, i va entrar en l’escena del Rap pel primer gran èxit del seu germà, l’autor de “The Breaks” Kurtis Blow. També va compartir experiències en escena amb Darryl McDaniels, un dels millors amics de la seva infància, que després passaria a ser el seu company de banda. El 1983 van veure publicat Sucker MC ‘s, el primer enregistrament de rap la part instrumental es basava només en el so d’una caixa de ritmes (Oberheim DMX) i scratch; molt minimalista però efectiu. En enregistraments posteriors (com ara “Rock Box” i “King Of Rock”) mostres de mostres de discos de rock dur (Hard rock), en lloc dels sons disc i funk habitualment emprats per la vella escola del Rap. El guitarrista de suport és aquests temes va ser un músic de sessió anomenat Eddie Martínez.

NOSALTRES HI ÉREM, I TU?